LA SECA
La paraula Seca prové de l'àrab SEKKA,que significa Casa on es fabrica moneda.
Des de l'època romana Barcino fou centre emisor de moneda.
Se sap que ap al 1441 hi havia una fàbrica de moneda ubicada entre els carres de La Seca, Carrer Cirera, Carrer Flassaders i Carrer de les Mosques.
El gremi de moneders era un dels més reglementats, només s'hi podia accedir per via hereditària o per gràcia Reial.
No es coneix gaire el procés d'encunyació de la moneda a Barcelona, però segurament seria com la resta que es feia en altres països. Es fonia el metall, sometent-lo a altes temperatures, seguidament es feien une plaques anomenades Cospells. Finalment es feia l'encunyament, mitjançant el mètode de la impressió per percussió i les monedes passaven a un procés de neteja amb l'aplicació d'àcids.
A partir de la creació de la Corona d'Aragó amb Barcelona com a capital, l'activitat d'encunyació a La Seca prengué relevancia, ja que s'havien d'emetre divises que possibilitessin els intercanvis comercials entre, els dominis Catalano-Aragonesos i la resta de potències mediterrànies.
Aquesta producció va ser ininterrompuda fins que els territoris Catalano-Aragonesos van ser derrotats per l'exèrcit Borbònic durant la Guerra de Successió. En aquesta època es reconstrugué l'edifici, i s'hi instal.là, al Portal de la façana del Carrer Flassaders, un escut Borbònic, avui encara present. Malgrat les reformes un dels privilesgis que perdé Barcelona fou l'encunyació de moneda. Cap a l'any 1808, en el context de la Guerra del Francès, La Seca reemprengué l'activitat. I paradoxalment foren els francesos els que , durant l'ocupació del Principat, encunyaren les primeres monedes amb la paraula ''peseta''com a llegenda. Tot i que no està documentat es creu que aquesta paraula provenia del diminutiu, en català, de la paraula peça, terme monetari que ja s'usava cap al s.XV, per designar algunes monedes de plata. La Peseta doncs , no trigà a expandir-se pel territorio de la Corona Espanyola.
Ja amb Ferran VII al poder s'encunyaren monedes amb el rostre del monarca. El 1836 hi hagué una partida de pesetes amb la llegenda de ''Principado de Cataluña'' amb Isabel II. D'aquesta manera al 1868 s'establí com a única moneda a l'Estat Espanyol, encunyada en plata. Durant aquesta època La Seca actuava com a simple sucursal de Madrid, fins el 1879 any del seu tancament.
Conta la llegenda que Janet Barretó, un emblemàtic moneder de la ciutat, no prou satisfet amb els guanys d'un negoci regulat, decidí encunyar la seva propia moneda falsa i buscar fortuna amb un nou producte. La mala sort va fer que el descobrissin i l'engarjolessin immediatament. Va pasar tants anys a presó que quan en va sortir ja era un ancià, sense res a fer ni on caure mort, amb sense cap altre sortida que dedicar-se a demanar almoina....
A l'actualitat, l'any 2014 es va dur a terme una intervenció arqueològica al número 2 del Carrer de La Seca, on s'hi van trobar restes de la fàbrica de moneda. Es van localitzar diverses estructures claus pel procés d'encunyació de moneda, que correspondien als segles XVIII-XIX. Es va trobar un sistema d'energia hidràulica, que feia funcionar la maquinaria. També es va descobrir la carbonera on s'acumulava el carbó de les calderes, de la qual es conserva la xemeneia. I unes grans lloses de pedra de Montjuïc, que encara conserven els encaixos de les maquines.
Se sap que la fabrica ocupava l'espai corresponent als números 2a, 2b, i 2c del Carrer de La Seca, al número 9 del Carrer de les Mosques i al 40 del Carrer Flassaders, avui Seu de la Sala Teatre La Seca espai Brossa.
A l'actualitat, l'any 2014 es va dur a terme una intervenció arqueològica al número 2 del Carrer de La Seca, on s'hi van trobar restes de la fàbrica de moneda. Es van localitzar diverses estructures claus pel procés d'encunyació de moneda, que correspondien als segles XVIII-XIX. Es va trobar un sistema d'energia hidràulica, que feia funcionar la maquinaria. També es va descobrir la carbonera on s'acumulava el carbó de les calderes, de la qual es conserva la xemeneia. I unes grans lloses de pedra de Montjuïc, que encara conserven els encaixos de les maquines.
Se sap que la fabrica ocupava l'espai corresponent als números 2a, 2b, i 2c del Carrer de La Seca, al número 9 del Carrer de les Mosques i al 40 del Carrer Flassaders, avui Seu de la Sala Teatre La Seca espai Brossa.
Xènia
No hay comentarios:
Publicar un comentario