El cas de l'Enriqueta Martí. " La vampira del carrer de Ponent ".

L’ENRIQUETA MARTÍ.

L’Enriqueta Martí i Ripollès, coneguda popularment com “ La Vampira del carrer de Ponent ”( va néixer a Sant Feliu del Llobregat l’any 1868 i va morir el 12 de Maig de 1913) fou una segrestadora i autora de crims de nens de curta edat. A uns quants els va prostituir i als altres els va matar per elaborar tot tipus de pocions, pomades i ungüents amb les seves restes per a la posterior venta. Aquests successos terribles van tenir lloc a Barcelona a principis del segle XX.

 De molt jove l’Enriqueta Martí es va traslladar de Sant Feliu de Llobregat a Barcelona on va treballar de minyona. Poc després, va començar a exercir la prostitució a bordells, al port de Barcelona i al portal de Santa Madrona.

El 5 de gener es va casar amb un pintor anomenat Joan Pujaló.

Segons El pintor, el matrimoni va fracassar per l’afició d’Enriqueta pels homes, el seu caràcter estrany i mentider. La parella es va separar i reconciliar unes sis vegades.

L’Enriqueta Martí duia una doble vida. Durant el dia mendicava i demanava menjar a les cases particulars, centres d’acollida, convents i a tots els llocs on s’exercí qualsevol tipus de caritat. Gairebé sempre anava acompanyada de nens que feia passar pels seus fills.

Per la nit voltava pel teatre del Liceu el casino de l’arrabassada i altres llocs on es prostituïa. Es probable que en aquests llocs també oferís els seus serveis de proxeneta dels nens als que obligava a prostituir-se.

Alhora que feia de proxeneta d’aquests nens, també exercia la professió de remeiera. Els productes que utilitzava per fer els remeis estaven fets amb restes humanes de les criatures que matava, molts d’ells nadons.

D’ells ho aprofitava tot : el greix, la sang, els cabells, els ossos...  Per aquest motiu no tenia dificultat per desfer-se dels cossos.

LA TERESITA GUITART. LA DARRERA NENA SEGRESTADA.

El 10 de febrer de 1912, l'Enriqueta Martí va segrestar la seva última víctima, la Teresa Guitart i Congost, coneguda com a Teresita. Va ser un dia que tornava a casa agafada de la mà de la seva mare i que la va deixar anar mentres parlava amb una veïna. La nena va ser enganyada per l'Enriqueta, li va dir que l'acompanyes a casa seva i que li donaria caramels. Abans d'arribar a casa seva, la Teresita va voler fugir però ja era massa tard, l'Enriqueta li va posar un drap negre al cap i per la força la va dur a casa seva on li va tallar el cabells molt curts i li va canviar el nom pel de Felicitat i li va dir que a partir d’ara ella era la seva nova mare.

Quan la noticia del segrest va sortir a la llum va haver una gran indignació popular, ja que no era el primer cas que es donava i les autoritats havien estat molt passives amb aquests successos.

El 17 de Febrer la Clàudia Elias, veïna de l’Enriqueta i molt tafanera, va veure una nena amb els cabells molt curts que mirava des d’un finestró del pati interior de l’escala del edifici. Era l’entresol primera del carrer de Ponent número 29 on vivia l’Enriqueta. La senyora Elias no havia vist mai a aquella nena. La petita jugava amb una altra criatura que segons li havia dit la seva veïna era filla seva i es deia Angelita. La Clàudia Elias li va preguntar qui era aquella nena però no va rebre cap resposta, l’Enriqueta va tancar la finestra sense dir-li res. Estranyada la Senyora Elias ho va comentar amb el matalasser del mateix carrer de Ponent, amb qui tenia amistat i li va fer saber que sospitava que aquella nena era la Teresita Guitart. El matalasser angoixat pel que li havia explicat la seva amiga va anar a explicar-li a l’agent municipal José Asens, les sospites del que passava al pis de l’Enriqueta Martí. Aquest ho va fer saber al seu cap, el brigada Ribot i el amb l’excusa d’una denúncia per tinença de gallines al seu pis, el 27 de febrer van anar a buscar a la segrestadora que era als safaretjos del Ferlandina. L’Enriqueta no va posar cap resistència, probablement per no aixecar cap sospita.

A dins del pis van trobar les dues nenes, la Teresita Guitart i l’ Angelita. La nena Va ser retornada als seus pares, després de que hagués declarat que la mal alimentava  amb pa dur i patates, la pessigava fort i li prohibia apropar-se a les finestres i als balcons. La Teresita no va sortir mai del pis mentres va estar segrestada.

També va explicar esgarrifada com un dia amb l’ Angelita i ella es van aventurar a mirar les habitacions que l’Enriqueta els havia prohibit entrar. En aquesta aventura van trobar una sac amb roba de nen ple de sang i un ganivet per escorxar també ple de Sang.

LA DECLARACIÓ DE l’ANGELITA  I EL CAS  DEL NEN PEPITO.

La declaració de l’ Angelita va ser més esfereïdora. La nena va explicar que abans que la Teresita arribés a casa hi havia hagut una altre nen de cinc anys anomenat Pepito i que una nit va veure com la que ella anomenava la seva mare, l’havia mort a la taula de la cuina. L’Enriqueta no va veure que ella l’havia vist i ella va córrer a amagar-se al llit i a fer-se l’adormida.

La identitat d’aquest dos nens es va saber per les declaracions que posteriorment l’Enriqueta va anant fent un cop va ser detinguda.

L’ Angelita segons va confessar la segrestadora, era la filla de la seva cunyada a la que va assistir durant el seu part i que va fer creure que la nena havia mort al néixer. La declaració del seu marit i els informes mèdics van aclarir que no havia tingut fills mai.

El nen Pepito era fill d’una immigrant aragonesa d’Alcanyís i el va segrestar quan només tenia 10 mesos, 6 anys enrere. L’Enriqueta havia aconseguit amb una extraordinària amabilitat aprofitar-se de la dona que estava afamada i esgotada després d’un viatge molt llarg des de la seva terra. Va aconseguir que li deixes a la criatura i va desaparèixer amb ella.

EL PIS DEL CARRER DEL PONENT I LA DETENCIÓ DE L’ENRIQUETA.

L’Enriqueta Martí va ser detinguda i ingressada a la presó de Reina Amàlia. Aquesta institució va ser enderrocada l ‘any 1936 on ara hi ha la plaça Josep Maria Folch i Torres. Es va fer una segona inspecció després de la declaració de les nenes i es va trobar el sac ple amb la roba del nen tacada de sang i el ganivet d’escorxar.

També van trobar un altre sac ple de roba bruta però que tenia ossos humans de petites dimensions.  Els ossos tenien marques d’haver estat exposats al foc.

Trobaren també un saló sumptuosament decorat amb un armari amb bonics vestits de nena i nen. Aquest saló contrastava amb la resta del pis que era d’una gran austeritat i pobresa i que feia mala olor. En una altre habitació tancada amb pany i clau van trobar l’horror que amagava l’Enriqueta Martí. A l’estança hi havia una cinquantena de gerres, pots i palanganes amb restes humanes en conservació: Greix fet mantega, sang coagulada, cabelleres de de criatura, pols d’os, moll d’os ...

També pots amb les pocions, pomades i ungüents ja preparats per a la seva venta.

Es van investigar altres vivendes on havia viscut l’Enriqueta. Un era al carrer  Tallers, un altre al carrer Picalpés i una caseta al carrer Jocs Florals del Districte de Sants. En els dos primers pisos es van trobar emparedats en falses parets i sostres, restes humanes de criatures. En el Jardinet de la casa de Sants van trobar la calavera d’un nen de tres anys i una sèrie d’ossos que corresponien a altres nens que pel que es va comprovar provenien de famílies pobres  i d’escassos mitjans per buscar al fill desaparegut.

Al pis del carrer de Ponent es van trobar coses molt curioses: Un llibre de notes on hi havia escrites en català receptes i pocions amb una cal·ligrafia molt elegant, un paquet de notes i cartes escrites en llenguatge xifrat i una llista amb noms de famílies i personalitats molt important a Barcelona.

LES FAMÍLIES BENESTANTS DE BARCELONA.

Al 1909 va ser detinguda al seu pis del carrer Minerva de Barcelona, acusada de regentar un bordell on s’oferien els serveis sexuals de nens d’entre 3 i 14 anys. Junt amb ella van detenir un jove d’una família benestant. Gràcies als contactes que tenia amb altes personalitats barcelonines - que contractaven els seus serveis com a proxeneta infantil – l’Enriqueta no va anar mai a judici.  El procés es va perdre en l’oblit judicial i burocràtic.

Quan el cas de l’Enriqueta va sortir a la llum i es va trobar la llista amb el nom de famílies benestants i molt important de Barcelona, la gent creia que no pagarien els seus crims de pederàstia o de la compra de restes humanes per guarir la seva salut.

 Es va fer córrer que hi havia metges, polítics, empresaris i banquers. Les autoritats va intentar que la llista no transcendís perquè tenien la setmana tràgica (les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes) molt present  i amb aquest temor van calmar els ànims de la gent. fent que el diari ABC publiqués un article en s’explicava que la famosa llista només hi ha havia noms de persones a qui l’Enriqueta Martí medicava i que aquistes famílies i personalitats havien sigut estafades per les mentides precs de l’assassina.

ALGUNES DECLARACIONS DE L’ENRIQUETA MARTÍ.

Abans de confessar la veritat en relació a la Teresita Guitart va explicar a la policia que l’havia trobada perduda i amb fam el dia abans a la Ronda Sant Pau, fet que la seva veïna Clàudia Elias va desmentir al declarar que havia vist a la nena a la casa de l’Enriqueta dies abans.

També va confessar que va canviar el seu primer cognom per Marina. Amb aquest cognom es feia conèixer i llogava els pisos on gairebé sempre la feien fora per no pagar el lloguer. En la seva declaració va confessar el seu veritable cognom i va ser corroborat pel seu marit Joan Pujaló.

En relació a la presència d’ossos i altres restes humanes va declarar que feia estudis d’anatomia humana. Pressionada va acabar declarant que era remeiera i que utilitzava els cossos per fabricar remeis. Va explicar que era una experta fent-los i que eren molt ben pagats per la gent de bona posició social.  Tot i tenir moments de debilitat,  perquè volia que els que s’havien beneficiats dels seus serveis paguessin igual que ella pels seus delictes, de la seva boca mai va sortir cap nom que impliques als seus clients.

El FINAL DE LA VIDA DE L’ENRIQUETA MARTÍ.

L’Enriqueta Martí va intentar suïcidar-se amb una cullera de fusta mentres estava a la presó. El seu llit va ser posat davant del de les seves companyes per tal d’evitar que ho tornés a fer.  Del suposat vampirisme de l’Enriqueta es va dir que es volia obrir les venes per xuclar-se la sang a la que era addicta segons es deia. Amb l’enfonsament del Titànic i la investigació, cada cop més rutinària, el cas de l’Enriqueta va anant decaient i els diaris van deixar de donar-li tant de protagonisme.  Pocs mesos després es va fer un comunicat que deia que l’Enriqueta Martí havia mort com a conseqüència d’una de la pallissa que li van donar les seves companyes de cel·la. Es va estendre el rumor de que abans de l’atac de ja estava morta per enverinament. Es sospita que persones influents implicades en el cas, se les van ingeniar perquè fos enverinada i tancar-li així la boca. Per sempre.

L’Enriqueta es possiblement l’assassina en sèrie més mortífera que hi ha hagut a Barcelona. Si s’arribés a saber quantes criatures va arribar a segrestar i matar, ben probablement la xifra es dispararia.